Cat / Esp / Eng
Esteu aquí: Inici Magazine Suzie Templeton: La fascinació de la imperfecció

Suzie Templeton: La fascinació de la imperfecció

L'animació narrativa està més acostumada a la comèdia que al drama. Potser perquè és més complicat empatitzar amb dibuixos o ninots, patir i sentir amb ells, que riure des de la distància. Malgrat el difícil que pot resultar posar-nos en la pell d'una titella, Suzie Templeton ho aconsegueix. Les seves obres ens agafen dels budells per deixar-nos esglaiats.Com ho fa? Orquestrant amb pols ferm tots els elements que el cinema d'animació posa a la seva disposició. D'una banda, defineix clarament el to de les seves històries, on les relacions humanes són les protagonistes. En Stanley (produït en Siaduc, 7 min, 1999), el seu primer curtmetratge, desenvolupa una dramàtica història d'amor impossible. La dificultat d'assumir la pèrdua d'un ésser estimat és el tema del seu segon curtmetratge, Dog (produït al Royal College of Art, 6 min, 2001). I en la seva tercera i última obra, el migmetratge Peter and the Wolf (produït per Breakthru Films i Es-ma-for Studios, 30 min, 2006), tracta de la superació de les pròpies pors.

L'animació narrativa està més acostumada a la comèdia que al drama.
Potser perquè és més complicat empatitzar amb dibuixos o ninots, patir i sentir amb ells, que riure des de la distància. Malgrat el difícil que pot resultar posar-nos en la pell d'una titella, Suzie Templeton ho aconsegueix. Les seves obres ens agafen dels budells per deixar-nos esglaiats.

 

foto3_suzietempleton_fotodaviddelval.jpg

 

Com ho fa? Orquestrant amb pols ferm tots els elements que el cinema d'animació posa a la seva disposició. D'una banda, defineix clarament el to de les seves històries, on les relacions humanes són les protagonistes. En Stanley (produït en Siaduc, 7 min, 1999), el seu primer curtmetratge, desenvolupa una dramàtica història d'amor impossible. La dificultat d'assumir la pèrdua d'un ésser estimat és el tema del seu segon curtmetratge, Dog (produït al Royal College of Art, 6 min, 2001). I en la seva tercera i última obra, el migmetratge Peter and the Wolf (produït per Breakthru Films i Es-ma-for Studios, 30 min, 2006), tracta de la superació de les pròpies pors.

D’altra banda, Suzie crea atmosferes hipnòtiques, ideals per als seus guions. Aquest ambients intangibles, que arriben subtilment als nostres sentits, són la combinació de titelles  molt treballades, de disseny hiperrealista, immerses en decorats extremadament detallistes.

I llavors, aquest univers complex pren vida davant dels nostre ulls.

L’autora transmet, amb una animació exquisida, molt millor per ser invisible i fondre en el conjunt, el batec de vida dels seus personatges. Mitjançant moviments lleus i suaus, fotograma a fotograma, va insuflant ànima a les inertes titelles.

Templeton hereta la tradició animada de titelles d’Europa de l’Est i condensa les emocions dels seus personatges en unes quantes expressions facials, amb una eficàcia sorprenent. Davant aquestes cares de textures aspres, mirada aquosa i moviments delicats, l’empatia esta servida.

Però, per què animació stop motion amb titelles? Per què no dibuix animat, per exemple? Suzie contesta ràpidament: la imperfecció la captiva. Les irregularitats de les textures que construeix transmeten, per si soles, una calidesa i una proximitat difícil d'aconseguir amb altres tècniques. Precisament, la imprevisibilitat dels processos manuals i artesanals, on l'atzar fa única cada experiència, és la marca d'identitat de l'animació stop motion.

Peça a peça, Templeton ha anat definit el seu estil. Encara que del seu segon curtmetratge, Dog, al tercer, Peter and the Wolf, ha practicat un doble salt mortal. Va passar de fer-ho gairebé tot ella mateixa, guió, direcció, disseny, construcció, animació, etc. a treballar amb un equip nombrós, on, segons explica, es va cenyir a escriure i dirigir el curtmetratge. Va haver de renunciar a participar directament en totes les etapes de la producció, i adaptar-se als nous processos de treball. Va assumir, a poc a poc, el seu rol de directora de l'equip.  Aquest canvi de dinàmica va tenir els seus avantatges i els seus desavantatges. La dimensió del projecte creix, es fa possible una cosa que amb pocs mitjans és inviable: trenta minuts d'animació stop motion necessiten moltíssims diners i energia, recompensada amb un merescut Oscar.

 

copy_of_peterandwolfstill20.jpg

No obstant això, hi ha una cosa que Suzie va molt a faltar durant aquesta producció: animar. Mentre ho explica, fixa la mirada en un horitzó imaginari, quasi sents com viatja en el temps per aterrar en un moment precís, ella enfront del ninot. Templeton gaudeix la concentració necessària per animar, un procés que descriu similar a un tràngol.

Suzie Templeton, en persona, transmet una passió contagiosa. Diumenge passat, 4 de març, vam tenir l'oportunitat de comprovar en la masterclass que va impartir a la Seu Vella, com a guinda del festival Animac. Va explicar processos, va mostrar titelles ... tot un espectacle revelador, ideal per descobrir aquesta magnífica directora d'animació stop motion.

 

dia4_ambientmasterclasssuzietempleton_fotodaviddelval.jpg

 

dia4_masterclasssuzietempleton_fotodaviddelval2.jpg

 

Mentrestant, esperarem impacients la seva pròxima peça.

Irene Iborra
http://citoplasmas.com/

Hanna Heilborn: L’animació com a eina d’humanitat i realitat

El passat 8 de febrer, la documentalista sueca Hanna Heilborn ens va acompanyar com a convidada d'excepció en l'acte de presentació de l'Animac 2013 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Entrevista a Joaquín Reyes

És necessari presentar a Joaquín Reyes? Un dels comediants més trencadors dels últims anys, reinventor del sketch pythoniano, impulsor del sempre sorprenent lèxic manxec, imitador de celebritats a mansalva ... i, a més, dibuixant amb un estil ...

(Hiper)realisme a l’animació japonesa contemporània: crònica d’una mutació

“No crec que el públic miri amb deteniment les pel·lícules d’imatge real. Malgrat això, hi estan obligades en una pel·lícula d’animació, perquè l’animació capta les coses que fem i reflecteix la realitat d’una manera més sòlida del que n’és en ...

Entrevista a Mercedes Marro, directora de Tomavistas

Mercedes Marro és la directora de Tomavistas, productora audiovisual especialitzada en sèries d'animació. Hem parlat amb ella del seu èxit "Lara què fem?" (nominada als Emmy Kids Awards el passat febrer), de projectes a punt de sortir del forn i ...

Entrevista Theodore Ushev

Nascut a Kyustendil, Bulgària, Theodore Ushev va fer-se primerament un nom com a artista de cartells en el seu país natal abans d’instal·lar-se a Mont-Real el 1999. Des d’aleshores, va adquirir una ràpida reputació com a animador prolífic de gran ...


Facebook
Twitter
Flickr
YouTube
Vimeo
La Paeria - Ajuntament de Lleida

Subscriu-te a la NEWSLETTER ANIMAC!

Contacta

animac@animac.cat
Tel/Fax: +34 973 700 325