Cat / Esp / Eng
Esteu aquí: Inici Magazine Entrevista a Mercedes Marro, directora de Tomavistas

Entrevista a Mercedes Marro, directora de Tomavistas

Mercedes Marro és la directora de Tomavistas, productora audiovisual especialitzada en sèries d'animació. Hem parlat amb ella del seu èxit "Lara què fem?" (nominada als Emmy Kids Awards el passat febrer), de projectes a punt de sortir del forn i de l'estat actual de l'animació catalana i espanyola.

Mercedes Marro és la directora de Tomavistas, productora audiovisual especialitzada en sèries d'animació. Hem parlat amb ella del seu èxit "Lara què fem?" (nominada als Emmy Kids Awards el passat febrer), de projectes a punt de sortir del forn i de l'estat actual de l'animació catalana i espanyola.

Animac Magazine: Quin és l'origen de Tomavistas?

Mercedes Marro : Vaig fer Belles Arts, i allà vaig escollir una assignatura optativa d'animació. Amb el grup de treball que es va formar, vam realitzar el nostre primer videoclip d'animació d’animació. L'experiència ens va agradar tant que vam seguir realitzant videoclips i altres peces animades. Quan vam formar l'empresa l'any 2001, ja vam fer un salt i ens vam especialitzar en sèries d'animació infantil.

A: En la vostra trajectòria, ja heu aixecat diverses sèries d'animació, però "Lara què Fem?" és la que us ha donat més alegries, arran del seu èxit mundial. Descriu-nos una mica el projecte.

MM: "Lara què fem?" és la primera co-producció internacional creada en la seva integritat a Tomavistas. Tracta amb naturalitat els temes de la pubertat, sense amagar els temes tabú en programació infantil de *tv -per exemple: la menstruació, les ereccions o els somnis humits- des del punt de vista dels nois i noies, des dels sentiments i les emocions dels personatges. Vam treballar fins i tot amb grups d'aquestes edats, i el que buscàvem no era donar-los molta informació en especial, sino fer-los veure que són coses que li passa a tot el món, que cadascú s'ho pren d'una manera personal i diferent... Obrir una finestreta de normalitat, vaja.

A: Quin és l'origen de "Lara, què fem"? Hi tens algun vincle personal o és una temàtica que sempre havies volgut explorar?

MM: Sempre estem buscant noves idees i propostes tant a nivell de concepte com gràficament, intentant elaborar contingut original que no s'ajusti a les modes del moment. És el que ens motiva. Quan ens vam plantejar quina seria la nostra nova producció, sí que es cert que va influir el fet que tinc una nena de 12 anys, i per casa llavors rondava un llibre-guia per a preadolescents. Va ser el primer llibre que la meva filla va devorar. A partir de llavors, vaig començar a analitzar com eren aquest tipus de llibres, vaig descobrir que hi havia tot un gènere editorial i que havien evolucionat moltíssim respecte als llibres que jo tenia a l'abast quan era petita. Ara són llibres molt dinàmics que parlen de tots, tots els temes que poden afectar els nens -fins i tot temes com bullying, abusos o maltractaments- però explicats d'una manera molt més fresca i directa pels nens. L'idea, en resum, era intentar dur-ho a la pantalla: històries quotidianes de nens, però sense callar-nos aquests temes.

 

LaraQuefem2.jpeg


A: Pels guions de "Lara, què fem?" comptàveu amb assessors mèdics de Sant Joan de Déu Quin tipus de continguts us regulaven i us guiaven?

MM: L'assessorament era a nivell mèdic i psicològic, però portàvem ja molt de temps treballant amb continguts infantils i ja teníem força experiència! No ens van haver de corregit massa coses, només algun detall mèdic, com per exemple, en un guió que es va treballar al Regne Unit on es tractaven les alteracions del son en adolescents. Recomanaven no consumir formatge per les nits, una creença molt arrelada allà, però estudis científics han demostrat que el consum d'aquests lactis afavoreixen el son.

A: Després de "Larà què fem?", "Pícnic amb Pastissos" és el vostre nou projecte, a punt d'estrena: una co-producció belga-holandesa-catalana, de la qual n'hem pogut veure una mostra a l'Animac. Essent una sèrie per a públic preescolar, heu hagut de treballar i assessorar encara més els continguts?

MM: Justament hi ha hagut molts més assessors a Lara, on fins i tot la pròpia BBC va participar en el control dels continguts, buscant un caire més educatiu. "Pícnic amb Pastissos" és una sèrie d'entreteniment, i els continguts són molt segurs, dirigits al seu públic. De fet, està basada en uns llibres infantils holandesos de l'autor Thé Tjong-Khing i són molt visuals: una doble pàgina amb una gran il·lustració -sempre amb el mateix enquadrament general, sense textos- farcida de personajes petitets que formen una història coral en la que tots els habitants d'un poble se'n van de pícnic.

 

PicnicWithCake3.jpeg


A: I com heu adaptat aquest tipus de narrativa coral, sense enquadraments, al llenguatge audiovisual?
MM: Hem estructurat la sèrie en forma de trencaclosques, i cada capítol ressegueix el punt de vist d'un personatge del pícnic, de manera que poden haver-hi interaccions amb d'altres línies d'altres personatges d'altres capítols. És curiosa la llibertat que et donen els holandesos, acostumats a explorar formats i conceptes televisius més arriscats, i això ens ha permès ser una mica més experimentals en la narrativa.

A: Quina percepció tens de l'indústria de l'animació espanyola a l'actualitat? Quin/s consell/s donaries a les noves generacions i als joves que volen posar en marxa la seva pròpia sèrie, la seva pròpia producció?
MM: Sí que és cert que estem vivint un període d'eufòria, arran de l'èxit i el prestigi de produccions com Arrugas o Tadeo Jones, i molts mitjans n'estan fent ressò, d'aquesta bonança. Hem de recordar que les produccions animades són molt lentes i molt costoses, amb equips que cal construir de forma sòlida, i cada vegada més depenenem de coproduccions internacionals. És una feina bonica però esclava. Als joves els hi diria que siguin pacients i conscients que avui dia, aixecar un projecte d'animació serà especialment lent i costós.

Animac Magazine: Moltes gràcies pel teu temps!

Mercedes Marro participa a la conferència del divendres 1 de març de MEDIA Antena Catalunya, exposant el seu cas d'èxit amb "Lara, què fem?" La conferència, adreçada a productors d'animació, té l'objectiu de proporcionar eines i coneixement dels mecanismes de finançament de les produccions animades.

Xavier Manuel

Hanna Heilborn: L’animació com a eina d’humanitat i realitat

El passat 8 de febrer, la documentalista sueca Hanna Heilborn ens va acompanyar com a convidada d'excepció en l'acte de presentació de l'Animac 2013 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Entrevista a Joaquín Reyes

És necessari presentar a Joaquín Reyes? Un dels comediants més trencadors dels últims anys, reinventor del sketch pythoniano, impulsor del sempre sorprenent lèxic manxec, imitador de celebritats a mansalva ... i, a més, dibuixant amb un estil ...

(Hiper)realisme a l’animació japonesa contemporània: crònica d’una mutació

“No crec que el públic miri amb deteniment les pel·lícules d’imatge real. Malgrat això, hi estan obligades en una pel·lícula d’animació, perquè l’animació capta les coses que fem i reflecteix la realitat d’una manera més sòlida del que n’és en ...

Entrevista a Mercedes Marro, directora de Tomavistas

Mercedes Marro és la directora de Tomavistas, productora audiovisual especialitzada en sèries d'animació. Hem parlat amb ella del seu èxit "Lara què fem?" (nominada als Emmy Kids Awards el passat febrer), de projectes a punt de sortir del forn i ...

Entrevista Theodore Ushev

Nascut a Kyustendil, Bulgària, Theodore Ushev va fer-se primerament un nom com a artista de cartells en el seu país natal abans d’instal·lar-se a Mont-Real el 1999. Des d’aleshores, va adquirir una ràpida reputació com a animador prolífic de gran ...


Facebook
Twitter
Flickr
YouTube
Vimeo
La Paeria - Ajuntament de Lleida

Subscriu-te a la NEWSLETTER ANIMAC!

Contacta

animac@animac.cat
Tel/Fax: +34 973 700 325